Un grupo de maestros y profesores de ciencias sociales nos preguntamos qué nos hace humanos. ¿Qué hay del mito y del logos? Harari nos advierte de la importancia de cuestionar los mitos, los relatos que construyen nuestro pensamiento. Para el autor israelí, las pirámides del siglo XXI pueden ser un chalet de una zona residencial con piscina o un ático con vistas de ensueño. El problema es no darse cuenta de las cadenas de los oprimidos en un mundo de nuevos doctores Frankenstein que juegan a ser dioses.
Així doncs, de què serveix estudiar la història? A diferència de la física o l'economia, la història no és un mitjà per fer prediccions precises. Estudiem història no pas per saber el futur sinó per eixamplar els nostres horitzons, per entendre que la nostra situació actual no és natural ni inevitable i que, per tant, davant nostre tenim moltes més possibilitats de les que ens imaginem. Per exemple, estudiar de quina manera els europeus van arribar a sotmetre els africans ens permet adonar-nos que no hi ha res de natural o inevitable en la jerarquia racial, i que el món s'hauria pogut organitzar perfectament d'una altra manera. (p. 341)
Hem passat de les canoes a les galeres, dels vaixells de vapor als transbordadors espacials, però ningú sap cap on anem. Som més poderosos que mai, però no tenim ni idea de què hem de fer amb tot aquest poder. Encara pitjor: smebla que els humans som més irresponsables que mai. Som déus fets a si mateixos que, amb l'unica companyia de les lleis de laf ísica, no hem de retre comptes a ningú. En consegüència, fem estralls en la vida dels nostres companys de viatge, els animals, i en l'escosistema que ens envolta, i perseguim ben poca cosa tret de la nostra diversió i el nostre confort, sense arribar mai a sentir-nos satisfets. Hi ha res més perillós que uns déus insatisfets i irresponsables que no saben el què volen? (p. 580)
Yuval Noah Harari, Sapiens. Una breve historia de la humanidad, 2012
Comentarios