Después de leer de nuevo sus magníficas Cartes de lluny (Cartas de lejos), me asomo por primera vez a estas cartas que "forman un libro de sensaciones organizadas alrededor del verde fresco con que son pintadas las ventanas de Italia".
Josep Pla reúne en este libro una serie de crónicas surgidas de sus viajes por Italia, escritas en distintas etapas de su vida y posteriormente reunidas en volumen. En ellas combina observación histórica y mirada cotidiana para retratar la variedad del país —sus paisajes, costumbres y lenguas—, siempre atraído por los detalles concretos y por los personajes singulares que encuentra en el camino. El resultado es un mosaico muy personal de impresiones y reflexiones sobre la vida italiana.
Este libro, además de hacerme disfrutar de la prosa clara y sensorial de Pla, me ha despertado unas ganas enormes de aprender italiano y de recorrer de punta a punta el país que él tanto amó:
...m'agrada encara d'anar pel món. Arribar a una ciutat desconeguda, baixar a l'hotel, prendre un bany, vestir-me i sortir al carrer a l'atzar, a badar i a fer de franc foraster ha estat per mi una de les coses més agradables de la vida.
Jo conec que sóc a Itàlia quan al matí, en llevar-me i sortir al carrer, em trobo voltat de persones amb els ulls brillants. A les ciutats italianes els matins tenen una intensitat com no es pot veure enlloc més del món.
A la primavera i a l'estiu, sobretot, l'italià és un dels homes que està més convençut que la felicitat és el plaer terrenal entès com a sensació física, rutilant, instantània. L'italià —deiem— és un presentista nat.
D'Itàlia han sortit les formes més vives i belles que ha produït l'esperit humà. Les riqueses, les belleses, els plaers que en el curs d'un viatge aquesta península ardent us fa passar davant dels ulls no es poden comptar.
Les dones italianes tenen una gran fascinació: són físicament bellísimes, les més belles d'Europa...
Josep Pla, Cartes d'Itàlia, 1955
Comentarios