Más allá de la transmisión de conocimientos o competencias, la escuela es ante todo un camino de formación que permite a cada persona poder alcanzar, si quiere, una vida madura, fecunda y espiritual.
El maestro pone en valor la atención, el cuidado y la contemplación como elementos esenciales para comprender el mundo y habitarlo con sentido.
Porque la verdadera educación nace del encuentro con los demás y de la capacidad de reconocer la singularidad de cada persona. En este contexto, la idea de que el encuentro es «un alma que toca otra alma» resume la profundidad ética y espiritual que atraviesa toda la obra.
En tiempos marcados por la incertidumbre, la ansiedad y la desorientación, Esquirol ofrece una propuesta esperanzadora basada en el amor, la proximidad y el cultivo de la interioridad.
L'amenaça ve de la indiferència: és l'amenaça de la inhumanitat, de la fredor, de la insensibilitat, de la foscor, de la confusió i de tota mena de totalitarisme. (p. 9)
Educar és guiar algú per tal que, per si mateix, recorri un camí que el dugui més enllà, que l'elevi per damunt d'on és, i que li doni una força i una maduresa que d'entrada no té. Educar és ajudar que algú s'eduqui [...]. L'educador no pot recórrer el camí per l'alumne. (p. 12)
Mirar costa poc. Però mirar bé costa molt. I, de fet, només hi veu el que mira bé. La maduresa de la vida és, en part, un progressiu canvi en la mirada que et deixa veure-hi millor, més bé, amb més amplitud i fondària. (p. 66)
La paraula educació la vinculo sobretot amb l'orientació i amb la formació de l'ésser humà en quant a humà. Ensenyament, en canvi, l'acabo de circumscriure a l'originària manifestació de les coses del món. S'ensenya a veure com el món es manifesta. (p. 82)
Josep Maria Esquirol, La escuela del alma, 2024
Comentarios